Vídeo commemoratiu dels 25 anys de Festival de Música Tradicional i Popular de Calaf.

Desfolca’t de Calaf,
22 anys de música popular i tradicional

*Extracte de l’article publicat a la Revista Caramella i Revista d’Igualada l’abril de 2014.

Aquest article està dedicat a en Joan Fernández, el Joanet de les Colònies, l’impulsor de la primera edició del Festival de Música Tradicional de Calaf, que va morir el passat 30 de juliol de 2013. Tal i com es tuitejava el mateix dia de la seva mort “segurament no li podrem mai agraïr tot el que va fer per la música d’arrel i l’Alta Segarra”.

GENEALOGIA DEL FESTIVAL

Les persones que a dia d’avui estem al capdavant del Desfolca’t no sabem amb exactitud com va començar aquest festival que el proper 21 de juny celebrarà la seva 23 edició. Tot i això, els relats dels més veterans ens permeten esbossar una petita història sobre com va anar la cosa.

Deuria ser un últim dissabte de juliol de finals dels 80 quan en Joanet de les Colònies, gran amant de la música, va agafar el cotxe i va fer camí cap a Arsèguel per conèixer de primera mà la Trobada d’Acordionistes del Pirineu de la que tant havia sentit a parlar. Aquesta trobada, que ja feia una desena d’anys que havia arrencat, s’anava consolidant com el festival de música tradicional més important de Catalunya i una de les trobades d’acordió diatònic més reconegudes d’Europa.

No sabem exactament què va veure ni què li van donar a en Joanet aquell cap de setmana a Arsèguel però la qüestió és que va tornar a Calaf tan il·lusionat i exaltat que va començar a difondre entre el seus que es tractava d’un esdeveniment extraordinari. Ens l’imaginem agafant per banda tres o quatre calafins entusiastes, d’aquests que ja estan enredats en mil coses i que tenen el vici de no saber dir mai que no, i cantant-los les lloances d’aquell festival fins aconseguir engrescar-los a organitzar un esdeveniment similar a Calaf.

Diuen de l’eixelebrat que és aquell qui experimenta intensament un sentiment, una passió, i podriem dir que és gràcies a aquests militants voluntariosos que a dia d’avui portem una pila d’anys de festival. Perquè no ho són només els qui ho van iniciar en el seu moment sinó totes les persones, i ja en són desenes, que han trepitjat l’organització d’aquest festival. Certament, si no fos per aquests apassionats no s’haurien ni se seguirien realitzant la major part de les iniciatives populars d’aquest país, de manera que viuríem una realitat molt més descafeïnada i avorrida. Mai es reconeix prou l’aportació que tots aquests eixelebrats fan a la música i la cultura d’aquest país…

D’aleshores ençà ja en són 22 edicions. La primera Trobada Internacional d’Acordionistes i Música Popular de Calaf es va celebrar el 27 juny de 1992 i consistia en una mostra d’una trentena d’acordionistes que actuaven a partir de les 21h a la Plaça Gran. Aquestes primeres edicions, més aviat austeres i focalitzades en l’acordió diatònic, presentades sota el nom de “Trobades de Música Tradicional”, evolucionarien cap a noves propostes menys centrades en l’acordió però que mantindrien una clara aposta per la música d’arrel. Del mot “Trobada” passaríem al de “Festival” (1998), i no seria fins l’any 2009, en el marc de la 18ena edició, que el festival seria rebatejat amb el nom de “Desfolca’t” per tal de dotar-lo d’un apel·latiu més singular.

Al llarg d’aquestes 22 edicions hi ha hagut canvis i una inevitable evolució no només en el contingut i format del festival, sinó en el grup humà encarregat de tirar-lo endavant. Han passat moltes persones per l’organització, hi ha hagut diversos relleus en l’entitat, i s’ha rebut el suport i la col·laboració de gran nombre d’empreses i establiments locals. També les institucions públiques (Ajuntament, Generalitat i Diputació) han jugat un paper cabdal perquè aquest festival fos possible econòmicament fins a dia d’avui. I és gràcies a la constància i col·laboració de tots aquests agents que aquest esdeveniment cultural no tan sols s’ha pogut mantenir sinó que ha passat a ser una cita de referència en el calendari català de festivals musicals.
El festival ha donat cabuda a gran nombre de propostes musicals d’arreu dels Països Catalans: Ansamora, Xarop de Canya, la Coixinera, Marsupialis, Carles Belda i el conjunt Badabadoc, Naia, El Pont d’Arcalís, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Font de la Carota, Tazzuf, Pep Gimeno “Botifarra”, Crescendo, Tomeu Moll “Pinso” i Xisco Armengual, Pomada… entre molts d’altres. També ha portat fins a Calaf importants grups de l’escena folk europea: Carlos Nuñez, la Bella Image, Tapia eta Leturia, Kepa Junkera, Oysterband, Teixedor, Bratsch, LAU, La Fabrique, Zure, Kila, Shooglenifty, Klezmofobia, Orchestre International Du Vetex, Antonio Rivas Trio, Baeturia, Lou Dalfin o Ars Nova Napoli.

PRESENT I FUTUR

Acostar la música d’arrel a diferents públics és segurament un dels majors objectius del festival. El Desfolca’t no és només una clara aposta per impulsar el ric patrimoni musical de diferents regions del món, sinó que pretén aconseguir que les músiques tradicionals siguin viscudes per totes les generacions, dels més petits als més grans. La programació va encaminada a captar públics diversos. Es convinen activitats de caire familiar i infantil durant el dia, activitats com la “mostra” que ofereix un tastet de grups de petit format que atreu el públic de totes les edats de Calaf, i pels que volen gresca, una programació nocturna que s’allarga fins a altes hores. Una de les singularitats del festival són els diferents emplaçaments: hi ha concerts als bars, al carrer o a les places.

Seguim apostant per la música d’arrel i la promoció de la cultura, però tenint present que programem un esdeveniment eminentment festiu. Sense deixar de donar cabuda al folk més tradicional, el festival aposta per integrar propostes més heterodoxes: grups de música que a través de l’experimentació busquen evolucionar la música d’arrel cap a nous paisatges sonors, o bé grups que partint de panorames musicals molt diversos busquen en els elements tradicionals noves i singulars sonoritats. Tots ells brinden una major riquesa a l’escena musical popular i tradicional.